La mar de paraules - Last comments

In response to: Marina, un llibre contra el racisme, de Gemma Pasqual

rolex — 2009-12-25T10:02:58+01:00

Manage rolex our meetings tag heuer and appointments rolex watches in our replica watches hard busy breitling watches routine chanel watches and with these patek philippe IWC replica watches it audemars piguet becomes quite a lot easier to manage our schedule in an montblanc watches effective way.

Almost fake watches everyone and I really mean replica watches everyone rolex watches knows about the quality replica rolex and unique designs of these tag heuer ever-inspiring watches. The watch styles of breitling watches them include everything you think is necessary.

In response to: Marina, un llibre contra el racisme, de Gemma Pasqual

Andrews — 2009-11-05T18:21:08+01:00

Santiago es un fetixista de merda igual que molta gent i aixo no es pot fer ! I tindrien que matarlos a tots!!

SANTIAGO: Es un xic feixista que maltracta a Marina per ser negra. Ell es aixi perque des de xiquet li van educar per a que odiara els que no son com ell. Es un feixista perque es met amb Marina i al final li peg� ell i els seus amics i li fa la vida impossible. Era un xiquet molt roin que desde el primer dia de l`institut va escomen�ar a molestar a la Marina i es portava molt mal amb ella.I era un feixista.

MARINA: Es una xica lluitadora, no vol que ningu no la tracte com a un ser inferior o diferent. No pensa deixar que ningu no la maltracte pel fet de ser negra. Es la xiqueta protagonista que viatja a val�ncia amb els seus pares. Es una chica de oliva que es va traslladar a viure a valencia amb els seus pares. Ella era de color negre i per aix� va tindre problemes amb moltes persones una de elles el Santiago i els bretols dels seus amics. Marina una xicona molt bona i an molts problemes peo ella sempre esta lluitant.

EL RASTA: Es un "sensepa" (sense papers), cada vegada que veu la policia. Te que arrancar a correr per a que no li agafen i sel lleven a la comisaria, o pitjor, a la pres�. te que correr sin o vol que li agafe la policia, pero els feixistes tambe compten i aixo, ell no el tenia en compte. Un xicot que coneix a Marina a la plaza de Jaume I i que m�s tard segresta uns xicots que baixen d'un cotxe. El Rasta era un amic que la Marina va coneixer al Palterres ell era un molt von xic i era negre com ella al final un grup de feixistes el varen raptar i al final del llibre apareix mort. Pero la Marina nunca va saber res de lo que li va pasar al rasta.

AL�: Es un inmigrante legal, vingut de Fran�a, que estudia a Valencia.
Te que canviar el seu nom per el de Pierre per a que no li tracten de forma diferent. Es un xicot que coneix a la discoteca amb Anna i perque Maria volia coneix�r a una persona del seu color, com era molt major se'n van anar. Al�:era un amic de l`ana i de la Marina que varen coneixer per un pl� de la Marina de voler coneixer xics del seu color a la discoteca.El varen coneixer a la discoteca i es va fer mes amic de l`ana que de la Marina.

In response to: Marina, un llibre contra el racisme, de Gemma Pasqual

iuiu — 2009-05-02T15:13:29+01:00

��
��
��
��
��
��
��
��
��

In response to: Morir d'amor

sarah mansourt — 2008-10-18T16:01:09+01:00

Hi ha persones que moren d'amor. Hui, en aquest mateix moment hi ha talvegada una persona que est� morint d'amor. Una dona discreta per l'amor de un'altra? Un home discret per l'amor d'una dona? El pes de la societat i dels nostres prejudicis propis �s tan fort que tots nosaltres estem cecs...El sentiment i la tristor del cor quan la persona estimada no et vull, no t� etapes, ni hist�ria, ni segles... Es el mateix: segle XV, segle XXI. Som �ssers extranys...I eren �ssers extranys els homes i les dones del segle XV, sobretot, complicats... Quan parle de aix�. ara, hi ha una persona que est� morint, seriosament morint d'amor. I no podem fer res! O si? Massa dif�cil!!!!

In response to: Intel·ligències

Alejandro — 2007-10-30T13:59:00+01:00

Respostes:
Hi han vuit intel�lig�ncies: la ling��stica, l�abstracta , l�espacial , la musical , la cin�tica, la natural, l�intrapersonal i la interpersonal.
Les intel�lig�ncies m�s importants per a mi son la ling��stica perqu� �s la que utilitzem per aprendre.
Les intel�lig�ncies que es desenvolupen a l�escola s�n la ling��stica, l�ecol�gica, la musical,la intrapersonal.
A l�escola se tindrien que tenir en compte aquestes assignatures : la ling��stica , l�ecol�gica i la intrapersonal.
El CI es el coeficient intel�lectual.
Intrapersonal: venedors, professors
Interpersonal: cient�fics, matem�tics
Els/les escriptors/es, els/les professors/es, els/les pol�tics/ques. Ling��stiques.
Els/les venedors/es, els/les professors/es, els/les terapeutes. Intrapersonal.
Els/les bi�legs/gues, els/les ecologistes, els/les herbolaris/es l�ecol�gica.
Els/les esportistes, els/les artesans/es, els/les cirurgians/es. Cin�tica.
Els/les m�sics, els/les cantants, els/les compositors/es. Matem�tica.

In response to: Intel·ligències

tOMÁS — 2007-10-30T13:33:47+01:00

Hi ha 8 tipus d�intel�lig�ncia i s�n: intel�lig�ncia ling��stica, abstracta, espacial, musical, cin�tica, natural, intrapersonal i interpersonal.

La intel�lig�ncia que em sembla m�s important es l�abstracta perqu� les matem�tiques s�utilitzen molt.

Les intel�lig�ncies que es desenvolupen a l�escola s�n: ling��stica, abstracta, musical, cin�tica i natural.

En l�escola s�haurien de tindre en compte altres intel�lig�ncies com l�espacial.

El CI d�una persona �s el coeficient intel�lectual. T� en compte la intel�lig�ncia l�gica i la ling��stica.

Dos exemples d�intel�lig�ncia intrapersonal s�n: Controlar-se en un institut i no estar com en un bar i saber comportar-se en una oficina. Dos exemples d�intel�lig�ncia interpersonal s�n: quan un professor diu a un alumne que es controle i quan un amic va a fer una cosa que no est� b� fer-li reaccionar.

In response to: La mediació (1)

dAVID — 2007-10-23T13:02:27+01:00

1. en el conte tradicional el llop bol menxarse a la Caputxa.i en este la Caputxa en tra en sacasa, el bosc i le trapitxa les floars.
2. La lliso del conte tradicional es que no as de fiarte dels desconeguts. I en aquest que no as de ficarte en el territori dels demes. Si, perque el llop en el conte tradicional el llop vol menxarse la Caputxeta. i en aquest la Caputxa entra en el seu territori, el bosc i trapitxa les flors
3. es una part. si pot axudar

In response to: La mediació (1)

Alberto — 2007-10-23T12:58:24+01:00

En el conte tradicional el llop vol menjar-se a la Caputxeta. En aquest conte el llop se sent insultat per la Caputxeta, per que ella anava pel bosc recollit flors, i el llop deia que era la seua casa.

La lli�� del conte tradicional es que no hi ha que fer cas als desconeguts. I en aquest conte el llop se sent discriminat. No, el contes no son molts distintes.

Es tota la realitat. Si, pot a ajudar a resoldre un conflicte.
El mediador serveixen per a narrar el conte quan no parla ni el llop ni la Caputxeta. Per a resoldre els conflictes. Si, pot resultar �til pera resoldre conflictes.
Si el conec. Pero no se molt del equip de mediaci�.

In response to: La mediació (1)

José Ramón — 2007-10-23T12:57:03+01:00

Soles te una part de un problema del conte tradicional.
Son ells els que ajuden a resoldre el problemes.

In response to: La mediació (1)

Héctor — 2007-10-23T12:50:18+01:00

1� En el conte tradicional el llop vol menjar-se a la Caputxeta,
per� ella es una xiqueta jove que va sola pel bosc i el llop se la va a menjar.
EN AQUEST CONTE EL PROBLEMA ES:Que la Caputxeta no respecta al llop, entra sa casa, el bosc, i li vol menjar i la caputxa li va dir que te unes orelles mols grans i uns ulls eixits i sobretot unes dents grans.

2� En el conte tradicional diu que no hi ha que fiar-te de ning�

3� Si es tota la realitat, Si pot ajudar a resoldre un conflicte.

4�Un mediador es el que serveix per ajudar a altres persones. La mediaci� serveix per a ajudar a altres persones que no se ofendrem unes a altres. Si que pot ser �til.

5� Si el conec. Per� no se molt be com funciona est proc�s de mediacion no lo coneix molt be.

In response to: La mediació (1)

Tomás — 2007-10-23T12:46:00+01:00

El problema entre el llop i la caputxa es que el llop es vol menjar a la Caputxa vermella. I en aquest conte la Caputxa vermella no deixa tranquil a el llop.

La lli�� del conte tradicional es que no hi ha que fiarse de estranys. I en aquest el llop es el perjudicat. S�n molt distintes perqu� el conte tradicional es el contrari a aquest. La recepci� que t� una persona del problema es nom�s una part. Veure com pensa l�altra part pot ajudar a resoldre millor el conflicte.

En el text apareixen dos mediadors. Un mediador es una persona que arregla els conflictes. Pot resultar molt �til.

En la mediaci� en el meu institut son professors i alumnes que treballen per resoldre conflictes i es marquen com a objectiu millorar la conviv�ncia en l�institut

In response to: La mediació (1)

Alejandro — 2007-10-22T13:51:21+01:00

En el conte tradicional el llop al vore la caputxa,ell se la vol menjar.
En el conte versio (heavy)ella li fa la vida imposible al llop.

In response to: La mediació (1)

Cristian Acevedo — 2007-10-22T13:46:42+01:00

En el conte tradicional el llop al vorer a la Caputxa, ell se la vol menjar.
En el conte que varem llejir la Caputxa le trapitja les flors.

In response to: La mediació (1)

José Ramón — 2007-10-22T13:37:23+01:00

En el conte tradicional el llop al vorer a la Caputxa, ell se vol menjar a la Caputxa.
En el conte que varem llejir la caputxa le trapitja les flors i lin sulta i el llop se sent ofes.

In response to: La mediació (1)

Allberto — 2007-10-22T13:28:22+01:00

1. En el conte tradicional el llop vol menjar-se a la caputxeta. Que el llop se sent insultat per la caputxeta, per que ella anava pel bosc recollit flors, y el llop deia que era la seua casa.
2. La lli�� del conte tradicional es que no hi ha que fer cas als desconeguts. Y en aquest conte el llop se sent discriminat. No, el contes no son molts distintes.
3. Es tota la realitat. Si, pot a ajudar a resoldre un conflicte.
4. El mediador serveixen per a narrar el conte quan no parla ni el llop ni la caputxeta. Per a resoldre els conflictes. Si, pot resultar �til pera resoldre conflictes.