Vet aquí que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxa Vermella i que vivia amb sa mare a la vora d'un gran bosc.

Un bon dia sa mare li va demanar que portara una cistella de fruita fresca i aigua mineral a l'avia –no perquè això fóra feina de dones, de cap manera, no, sinó perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari. A més l'àvia no estava malalta; ben al contrari: estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta i madura.

Així doncs, la Caputxa Vermella es va endinsar al bosc amb la cistella. Molta gent es pensava que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós, i mai s'hi acostaven. Però la Caputxa Vermella se sentia tan segura de la seua pròpia i incipient sexualitat que aquesta imatgeria freudiana tan òbvia no la intimidava gens.

De camí a ca l'àvia se li va acostar un llop que li va preguntar què duia en la cistella. Ella li va contestar:

-Una mica de berenar saludable per a l'àvia, que és perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta madura.

-Saps bonica? –li va dir el llop-. Per a una xiqueta no és gens segur caminar per aquest bosc tota sola.

-Trobe molt ofensiu aquest comentari teu, profundament sexista -li va dir la Caputxa Vermella-, però l'ignoraré perquè la teua tradicional condició de marginat social t'ha dut a enfrontar-te al món d'una manera pròpia; i del tot vàlida, evidentment. Ara, si em permets, he de prosseguir el meu camí.

La Caputxa Vermella va continuar pel camí ample, però el llop -a qui la seua condició de marginat social l'havia alliberat de l'obediència esclava a les normes del pensament ortodox i occidental- sabia una drecera per arribar abans a ca l'àvia. Hi va irrompre sense contemplacions i es va menjar l'àvia, una acció del tot comprensible venint d'un carnívor com ell. Aleshores, com que no estava sotmès a les nocions rígides i tradicionals del que és masculí o femení, es va posar la camisa de dormir de l'àvia i es va ficar al llit.

La Caputxa vermella va entrar a la casa i va dir:

-Àvia, et porte berenar sense greixos i sense sal, i voldria que l'acceptares com un homenatge al teu paper de matriarca sàvia i nodridora.

Des del llit el llop va dir amb veu fluixeta:

-Vine més a prop, nena, que puga veure't.

La Caputxa Vermella va dir:

-Ah, no me'n recordava que a nivell òptic ets deficient com una rata penada. Àvia, quins ulls tan grossos que tens!

-És que han vist molt i han perdonat molt, filleta.

-Àvia, quines dents tan grosses que tens!

-Estic molt content de ser "qui" sóc i "com" sóc –va dir el llop i va saltar del llit. Va agafar la Caputxa Vermella amb les urpes, decidit a devorar-la. La Caputxa Vermella va cridar, alarmada no per l'evident tendència transvestida del llop, sinó per aquella invasió del seu espai personal.

Els crits, els va sentir un company llenyataire que hi passava (ell, s'estimava més que li digueren "company tècnic en carburant forestal"). Va entrar corrents a la caseta, va veure l'avalot i va intentar intervenir-hi. Mentre alçava la destral, però, la Caputxa Vermella i el llop es van aturar en sec.

-Escolta xicot! Què t'has cregut? –li va preguntar la Caputxa Vermella.

El company llenyataire va parpellejar i va intentar respondre, però no li eixien les paraules.

-Entres ací com un individu d'una civilització primitiva, deixant que l'arma pense per tu! –va exclamar la Caputxeta Vermella–. Sexista! Discriminador d'espècies animals! Què et fa suposar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els seus problemes sense l'ajuda d'una persona masculina?

Quan va sentir el discurs apassionat de la Caputxa Vermella, l'avia va saltar de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyataire i li va tallar el coll. Després d'aquesta experiència traumàtica, la Caputxa Vermella, l'àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari. Van decidir crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants.

James Finn Garner, Contes per a nens i nenes políticament correctes, Barcelona, Quaderns Crema, 1995 (adaptació)

Després de llegir aquest conte, ja saps què és adaptar un text i convertir-lo en més políticament correte. Ara ja pots anar a la webquest Quan l'amor no és la guerra, i adaptar un dels fragments del Tirant que et propose.

Museu del Prado

• Quines col·leccions hi podem trobar? Quina t'agradaria visitar?
• Què hi podem trobar de Picasso? Per què és tan important el Guernica? Què representa?

Museu Thyssen

• Punxa ací per a fer-hi una visita virtual i tria les tres obres que més t'agraden.

• El Madrid dels Àustries: 1, 2, 3, 4, 5 i 6.
• Busqueu a la viquipèdia qui eren els Àustries i quin paper van tindre en les terres de parla catalana.

Fa un temps vaig fer una webquest sobre les trobairitz i ara m'he n'he inventat una altra del  Tirant lo Blanc a partir dels passatges eròtics de l'obra. Us convide a entrar-hi i a llegir els relats dels meus alumnes: n'hi ha alguns que paguen la pena.

1. El text és adequat al destinatari i al tema? Et dirigeixes al lector de manera apropiada?
2. Queda clar què pretens aconseguir amb el text? No oblides que l'objectiu dels textos expositius és fer entendre alguna cosa, és a dir, té una funció didàctica i informativa (respon a la pregunta Què és?).
3. Comprendrà el lector el text i reaccionarà com tu esperes?

 2. Elaborar el contingut

1. És adequada la quantitat d'informació?
2. I la qualitat? Conté el text informació rellevant? Has eliminat dades supèrflues?
3. Has presentat la informació de manera lògica i amb la jerarquia adequada?
4. Has explicat les idees de forma clara i amb els exemples necessaris?
5. Has utilitzat altres tècniques didàctiques com ara gràfics, esquemes, dibuixos... que donen suport al text?

 3. Estructura

1. És entenedor i lògic per al lector l'ordre en què has organitzat les idees? Sabrà distingir-hi el que és principal del que és secundari?
2. S'ajusta el text a l'estructura general prototípica del tipus d'escrit? Tingues en compte que l"estructura típica dels textos expositius és: introducció, on es presenta el tema de què es parlarà; desenvolupament del tema, i conclusió, que sol correspondre a una síntesi del que s'ha dit.

Redacció

4. Paràgrafs

1. Hi ha paràgrafs introductoris, de desenvolupament i de cloenda?
2. Cada paràgraf desenvolupa un apartat del tema o subtema?
3. Cada paràgraf conté una idea central? Està col·locada en una posició important?
4. És equilibrada l'extensió dels paràgrafs?
5. Estan ben marcats gràficament en la pàgina? Respectes els sagnats?

5. Puntuació

a.     Has puntuat el text de manera correcta? Has utilitzat també punts i comes?

b.    Has revisat que no hi haja coma entre subjecte i verb o entre verb i complement?

c.     Has procurat que les oracions no siguen massa llargues i amb mols incisos?

6. Connectors

a.     Fas servir connectors de forma adequada?

b.    La quantitat de connectors que uses per a unir les frases és suficient? Tingues en compte que els connectors que se solen usar en els textos expositius són de causa i de conseqüència, i els que serveixen per a explicitar l'organització lògica de les idees.

7. Coherència i cohesió semàntica i coherència verbal

a.     És apropiat el vocabulari emprat al tipus de text i al destinatari?

b.    Fas servir la terminologia precisa? Hi ha la repetició de les mateixes paraules?

c.     Hi ha concordança entre els temps verbals que has usat en el text?

8. Paraules, frases i estil

a.     Has evitat estereotips, tics i paraules buides?

b.    Has utilitzat oracions atributives, aposicions i expressions denominadores vinculades a les definicions?

c.     Has usat oracions subordinades adequadament?

d.    Resulta un text atractiu? Incita a la lectura?

e.     Utilitzes el to adequat (neutre, enèrgic, irònic, humorístic, melodramàtic, moralista...)?

f.       Podries introduir en el text algun recurs retòric (comparacions, frases fetes, jocs de paraules, paraules amb doble sentit, preguntes retòriques...)?

9. Normativa

a.     Has repassat totes les qüestions de normativa (ortografia, morfologia i sintaxi)?

b.    Has utilitzat adequadament el corrector ortogràfic del Word?

10.     Presentació

a.     Has tingut en compte de respectar els marges, de posar títols i de marcar correctament els paràgrafs amb el sagnat?

b.    Has justificat el text?

c.     Presenta el text una disposició atractiva?

d.    Utilitzes els recursos gràfics convenients?

(G. Gómez i M. Tomás: Pràctiques d"expressió escrita, Marfil, Alcoi,1997

M. J. Cuenca: Comentari de textos, Edicions del Bullent, Picanya,1996)

       Puntua de l'1 al 5 els 10 aspectes que s'avaluen en aquest qüestionari. (1-ins, 2-suf, 3-bé, 4-not i 5-exc.) Després, fes una valoració global i posa't també la nota que creus que et mereixes.

Una persona gentil ha enamorat el meu cor, els meus ulls i el meu fidel pensament, que nit i dia estan en gran debat sobre quin d'ells l'amarà amb primacia; i veig que cada un d"ells és tan encés que el saber no em val per posar-hi remei. Vegeu com ella m'ha posat en un joc tal que la meua pobra persona no ho podrà suportar!

Els ulls diuen que no cal gens de debat, que ells van ser certament els primers a fer la tria i que, per a llur satisfacció, la van voler més que cap altra cosa, perquè moltes nits els esdevé que es desperten plorant al llit pel desig que els ve de veure-la, a ella, que els fa viure i morir; i per això tenen molta raó, talment que cap home del món no els pot contradir en res.

Diu el cor: és cert que els ulls saben molt bé que al començament els va venir a ferir primerament un dolç esguard; d"aquell, ell tot sol sosté, dissortat, el foc d'amor que contínuament el fa llanguir sense que li vingui remei de cap banda, perquè ell en té l'afany, i els ulls, el plaer; per la qual cosa és raonable que ell en tingui la millor part, damunt de tots, si li volen fer justícia.

Diu el pensament (que Déu el guard) que ni els ulls ni el cor no poden sostenir cap bon dret, car de dia, de bon matí i cap al tard, incessantment mai no pot evitar, ni dormint ni vetllant, de pensar què fa ella, on és o si deixarà d"amar-lo; i que ell és el qui sofreix l'afany més gran, per la qual cosa la servirà tot sol, sense més.

TORNADA

Na Isabel, desitgeu el meu bé, us suplico que sentencieu, decididament, quin de tots trets ha de ser estimat per vós, perquè els heu ben descompassats.

ALTRA TORNADA

Que en bona fe estic tan malament d'ençà que us vaig veure, que tots tres m'han dit que, si vós no sentencieu això, en breu temps em faran dur al sepulcre.

         (Jordi de Sant Jordi. Versió de Lola Badia)

Treball de creació 

En aquest fragment adaptat, el poeta planteja un debat entre els ulls, el cor i el pensament, que es barallen per decidir quin dels tres estima més l'amada.

• Per què no t'inventes una estrofa on una altra part del cos (per exemple les mans, o el nas, o les orelles...) es disputen també el protagonisme en l'amor? (No et preocupes per la rima. Precisament Jordi de Sant Jordi és conegut per usar versos estramps, sense rima)
• I ja que estàs, podries donar la resposta de l'estimada.

Per a contestar les preguntes, dóna-li a Comentar i escriu el comentari. Després prem Previsualizar i Enviar comentario.

Consirós cante, em plany i plore

pel dolor que m'ha envaït i pres

el cor per la mort de Mon Marqués,

En Ponç senyor de Mataplana,

que era franc, lleial i cortés,

posseïa un munt de bones qualitats,

i era tingut per un dels millors

que hi ha hagut des de Sant Martí de Tors

fins a ... la terra plana. 

(Traducció del poema de Guillem de Berguedà)

Qüestions:

• A qui va adreçat el poema? Amb quina intenció?
• A què creus que és degut el canvi? 
• És normal tractar millor algú quan és mort que quan és viu? Per què?    
• Creus que Guillem de Cabestany és sincer en aquest poema? I en l'anterior? Argumenta-ho.
• A quin gènere pertany aquest poema? Quines són les característiques d'aquest gènere?

Qüestions:

• A qui va adreçat el poema? Amb quina intenció?
• A què creus que és degut el canvi? 
• És normal tractar millor algú quan és mort que quan és viu? Per què?    
• Creus que Guillem de Cabestany és sincer en aquest poema? I en l'anterior? Argumenta-ho.
• A quin gènere pertany aquest poema? Quines són les característiques d'aquest gènere?

 Treball de creació:

• Imagineu que us han encomanat fer un sirventés d'un personatge conegut (un actor, un cantant, el prota d'una sèrie, un professor...) i poseu-vos mans a l'obra. Podeu fer-ho per parelles.

Per a contestar les preguntes, dóna-li a Comentar i escriu el comentari. Després prem Previsualizar i Enviar comentario.

Cançoneta lleu i plana,

lleugereta, gens ufana,

faré jo d'un cert marqués,

el traïdor de Mataplana,

que és d'enganys, farcit i ple.

Ai, marqués, marqués, marqués,

d'enganys ets farcit i ple.

El braç us val menys que una figa,

perquè sembla un cabiró de biga,

de tan mal estés com el porteu.

Potser, si el punxa una ortiga,

el nervi podríeu posar dret.

Ai, marqués, marqués, marqués,

d'enganys ets farcit i ple.

Marqués, qui de vós es fia,

ni troba amor ni amistat,

ja pot guardar-se de vós bé

que qui ha anat amb vós de dia

a la nit ja no hi vol res més.

Ai, marqués, marqués, marqués,

d'enganys ets farcit i ple.

Marqués, ben foll és qui es vana

de fer amb vós la migdiada

sense bones bragues de cuir,

que ni un fill de cristiana

ha tingut costum tan dolent.

Ai, marqués, marqués, marqués,

d'enganys ets farcit i ple. 

(Traducció lliure del poema de Guillem de Berguedà)

• A qui va adreçat el poema?
• Amb quina intenció?
• Quins són els defectes que es critiquen del personatge? Et semblen dignes de crítica?
•  A quin gènere trobadoresc pertany? Quines són les característiques d'aquest gènere?

Per a contestar les preguntes, dóna-li a Comentar i escriu el comentari. Després prem Previsualizar i Enviar comentario.