La mar de paraules
Blog de Rosa Maria Sanchis Caudet

Inicio

Sobre Mí


<<   October 2017    
SMTWTFS
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31     

Categorías
Main [18] Sindicar categoría
1r Batxillerat [7] Sindicar categoría
3r d'ESO [3] Sindicar categoría
4t d'ESO [4] Sindicar categoría
Ferramentes [4] Sindicar categoría

Sindicación
Artículos
Comentarios

Main

General posts

25 de novembre: dia contra la violència a la dona

Què poden fer els hòmens amb la violència?

Mira aquestes pàginas i veuràs les iniciatives d'alguns barons amb consciència.

http://www.boletin.ahige.org/

Publicado por Maria Sanchis el November 24th, 2008, 0:56 ~ Comentarios (304) ~ Comentar | Referencias (0)

Intel·ligències

El Coeficient Intel·lectual (CI) d'una persona és una manera de valorar la intel·ligència que només té en comte la intel·ligència lògica i la lingüística.

No és intel·ligent una persona que té l'habilitat de reproduir música amb la veu o un instrument?

No és intel·ligent una persona que sap posar-se en el lloc dels altres i relacionar-se amb ells? O aquella que sap entendre's, controlar-se i motivar-se?

Llegeix el text sobre les intel·ligències i fes-ne un comentari a partir de les qüestions.

Publicado por Maria Sanchis el October 30th, 2007, 0:25 ~ Comentarios (255) ~ Comentar | Referencias (0)

m

error

Publicado por Maria Sanchis el October 29th, 2007, 23:45 ~ Comentarios (194) ~ Comentar | Referencias (0)

La mediació (1)

Després d'haver treballat sobre les maneres de resoldre els conflictes, hem llegit una versió del conte tradicional de la Caputxa Vermella des d'una altra perspectiva. 

El treball que heu de fer ací és respondre a les qüestions que apareixen en el text del conte però insertant les respostes en l'apartat Comentar de més avall.  

Publicado por Maria Sanchis el October 16th, 2007, 0:02 ~ Comentarios (292) ~ Comentar | Referencias (0)

Activitats: Què tinc ací baix

historiagenitals

Activitats per a treballar amb Què tinc ací baix, d'Enric Senabre i Rosa Sanchis (amb il·lustracions d'Anna Ruiz), publicat per edicions del Bullent (2005)

Publicado por Maria Sanchis el July 19th, 2006, 11:23 ~ Comentarios (247) ~ Comentar | Referencias (0)

Joies del franquisme per educar dones

Llig aquestos retalls i comenta'ls

Publicado por Maria Sanchis el June 15th, 2006, 0:28 ~ Comentarios (229) ~ Comentar | Referencias (0)

25 de novembre: dia internacional contra la violència a les dones

A la Xarxa Telemàtica de Catalunya (xtec) hi podeu trobar molta informació sobre el tema. Entreu-hi i pegueu una ullada. Després feu les activitats.

Publicado por Maria Sanchis el November 29th, 2005, 10:59 ~ Comentarios (139) ~ Comentar | Referencias (0)

25 de novembre: homes contra la violència

Molta gent pensa que els homes estan predisposats per naturalesa a l'agressió i la brutalitat. No obstant això, els científics que estudien la naturalesa informen que la violència és una possibilitat dins del comportament humà, però no per això inevitable, i que la meitat de les societats tribals investigades no són violentes o ho són a nivells molt baixos. En algunes societats no hi ha la violació, ni el maltractament a l'esposa, ni les baralles, ni la guerra. Tot això és la millor prova que tenim que l'espècie humana, en general, i els homes, en particular, no estan genèticament programats per a la violència. De tal manera que, si la violència no és una necessitat biològica, llavors deu tenir lloc l'aprenentatge d'aquest comportament. És cert que estem rodejats per violència. A l'edat de 18 anys, els xiquets han vist en televisió 18.000 morts violentes, a més observen la brutalitat en els esports i senten a respectats líders polítics explicar per què és necessari començar una nova guerra. A més, els xiquets són pegats pels seus pares, veuen com aquests es barallen i aprenen, així, que la violència i l'amor van junts. [...]

Els homes no sols han utilitzat la violència per a mantenir el poder i el control sobre les dones o altres homes, sinó que han après a pensar en el poder com la seua capacitat per a dominar i controlar el món, la gent al seu voltant i les seues pròpies emocions. El poder és comparat amb la masculinitat, i pot ser exercit de diferents maneres: amb diners, idees, encant, cervell o força bruta. Qualsevol que siga el mètode, els homes hem après que ser un home significa algun tipus de poder i control. La majoria dels homes no són violents, però sentim que hem d'estar al capdamunt, almenys en algun aspecte de les nostres vides. El problema és que molts homes senten que no tenen el control. Si s'equipara ser un home a tenir poder, la falta d'aquest pot fer que et sentes incomplet, inadequat, impotent. Què fan els homes amb això? Molts utilitzen l'assetjament sexual, l'abús i la violència com una forma inconscient d'aconseguir el seu equilibri masculí, per a sentir que realment són homes. Els acaçadors, violadors, maltratadors i assassins de dones no estan necessàriament bojos. Són homes amb dolor, que van agafar el missatge que han de dominar per a ser homes.

Per això, el nostre missatge per a canviar les coses és el següent: si la desigualtat entre home i dona és l'origen de la violència masculina, hem de considerar la igualtat com un èxit clau per al canvi. El feminisme és una visió d'igualtat entre l'home i la dona. És una visió d'alliberament per a les dones. És, com cada dia més homes estan descobrint, un alliberament per als propis homes, que els allibera de les lluites pel poder, de les pressions per a competir, de la distància emocional dels fills/es, d'altres homes, de les dones i de la violència que caracteritza les nostres vides d'una o altra manera. És per això que durant una setmana a l'any, que comença el 25 de novembre, milions d'homes a Canadà, i cada dia més de tot el món, porten un llaç blanc. És la promesa pública que mai es comprometran, condonaran o romandran silenciosos davant de la violència contra les dones i que seran pares més actius, preocupats i amorosos, que serveixen d'exemple als seus fills i filles i als homes del seu voltant, i que es comprometen a analitzar el sexisme en les seues vides. La Campanya del Llaç Blanc és la declaració que, fins i tot si no s'és part del problema, tots podem ser part de la solució. Més que qualsevol altra cosa, la Campanya del Llaç Blanc és un missatge d'amor sobre la bondat dels homes.

Michael Kaufman. El País. 18-7-00

Qüestions:

1.            Per què usen els homes la violència, segons l'autor de l'article? Quina és la teua opinió? Creus que té solució?

2.             Creus que la violència de gènere és només un problema de les dones o també els homes poden fer alguna cosa perquè desaparega?

3.            Què et semblen iniciatives com la del llaç blanc? Creus que podria tenir una repercussió mundial?

4.            Què és per a tu el feminisme? I per a l'autor de l'article?

5.            Què aporta el feminisme a les dones? I als homes?

6.            Només les dones són feministes? T'atreviries a signar la següent declaració: JO TAMBÉ SÓC FEMINISTA

Publicado por Maria Sanchis el November 29th, 2005, 10:53 ~ Comentarios (199) ~ Comentar | Referencias (0)

El primer examen a l'ordinador

Els alumnes de 3r Eso han fet hui el seu primer examen de lectura a l'ordinador. L'experiència ha estat excitant, per a ells i per a mi.

El llibre de lectura era obligatori (Marina, de Gemma Pasqual, Voramar) i l'he triat pèrquè, a més d'entusiasmar-los -i no exagere gens ni miqueta- tracta un tema que m'interessa molt: la discriminació racial (no em plau aquest mot; tampoc s'hauria de dir "racisme" perquè no som de races diferents, sinó d'ètnies; però no sol dir-se discriminació ètnica, no?). 

Ni m'agraden els exàmens per a comprovar que els alumnes s'han llegit els llibres, ni m'agraden els treballs (que van passant-se d'uns cursos a d'altres); però això d'examinar-los amb l'ordinador i que hagueren de publicar el seu treball (perquè més que un examen era un treball fet en una hora) em semblava molt motivador.

El primer problema ha estat que el servidor (és diu així?) on tenim allotjat el bloc de 3r, porta dues setmanes donant problemes, i la pàgina no s'obria. De manera que he hagut de renunciar a fer-los publicar l'examen-treball de Marina com un article. I per sort, com que aquest bloc de zoomblog no falla mai, els he penjat les preguntes ací perquè me les contestaren en forma de comentari.

La resposta dels alumnes ha estat variada: entre riures nerviosos i sorpresa, alguns m'han demanat paper i boli per a fer l'examen, altres em deien que si els eixia malament era per culpa de l'ordinador, n'hi havia qui estava encantat perquè escrivint a mà aquesta se li cansava molt... Els primers cinc minuts han estat d'autèntic pànic perquè no trobaven on havien de contestar les preguntes... Passats els primers minuts, només el teclejar dels ordinadors omplia de soroll la classe: tothom en silenci, contestant les qüestions, sorprenent-se perquè podien buscar a internet el significat d'algunes paraules que els demanava (racisme, feixisme, homofòbia...) i sorpresos també de poder-se "copiar" ajudant-se quan algú no sabia on trobar el diccionari o el corrector.

El balanç és, per tant, molt positiu. El que m'he passat un mes ensenyant-los: usar el corrector, el traductor i els diccionaris en línia, realitzar comentaris als posts del bloc... ho han fet tots en menys de 50 minuts, a més d'escriure molt més que en quatre classes seguides. M'ha agradat.

És possible que quan em pose a llegir el que han escrit i mire la immensa quantitat de faltes, em desmoralitze; però tot no pot ser i, com diu la meua amiga Glòria, darrere de l'1 el 2.

Publicado por Maria Sanchis el November 15th, 2005, 16:52 ~ Comentarios (129) ~ Comentar | Referencias (0)

Problemes en la utilització del corrector català del Word

Pel que fa a la utilització del corrector ortogràfic català del word, de vegades dubte de la seua eficàcia, perquè planteja molts problemes.

En primer lloc, la resistència dels alumnes a usar un corrector "català" i no valencià, i el debat inicial que suscita.

Salvat aquest primer escull, els alumnes no tenen coneixements de les diferents varietats dialectals de la llengua, i això suposa fer un treball previ de dialectologia (que jo no he fet).

En tercer lloc, les òbvies limitacions d'un corrector que només revisa paraula per paraula, que no reconeix topònims, que té un vocabulari limitat... en dificulten la correcta utilització. I tot i les recomanacions de buscar les paraules marcades en roig als diccionaris en línia i d'acudir als traductors, el procés és lent i costós.

Em propose de deures donar als alumnes unes mínimes nocions de dialectologia (no tan mínimes en Batxillerat) i redactar textos específicament per a utilitzar el corrector ortogràfic i veure com podem resoldre els problemes que sorgesquen.

Publicado por Maria Sanchis el November 5th, 2005, 11:19 ~ Comentarios (172) ~ Comentar | Referencias (0)

Artículos anteriores en Main

Blog alojado en ZoomBlog.com