La mar de paraules
Blog de Rosa Maria Sanchis Caudet

Inicio

Sobre Mí


<<   Marzo 2017    
LMMiJVSD
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31   

Categorías
General [18] Sindicar categoría
1r Batxillerat [7] Sindicar categoría
3r d'ESO [3] Sindicar categoría
4t d'ESO [4] Sindicar categoría
Ferramentes [4] Sindicar categoría

Sindicación
Artículos
Comentarios

25 de novembre: dia contra la violència a la dona

Què poden fer els hòmens amb la violència?

Mira aquestes pàginas i veuràs les iniciatives d'alguns barons amb consciència.

http://www.boletin.ahige.org/

Publicado por Maria Sanchis el 24 de Noviembre, 2008, 0:56 ~ Comentarios (304) ~ Comentar | Referencias (0)

Intel·ligències

El Coeficient Intel·lectual (CI) d'una persona és una manera de valorar la intel·ligència que només té en comte la intel·ligència lògica i la lingüística.

No és intel·ligent una persona que té l'habilitat de reproduir música amb la veu o un instrument?

No és intel·ligent una persona que sap posar-se en el lloc dels altres i relacionar-se amb ells? O aquella que sap entendre's, controlar-se i motivar-se?

Llegeix el text sobre les intel·ligències i fes-ne un comentari a partir de les qüestions.

Publicado por Maria Sanchis el 30 de Octubre, 2007, 0:25 ~ Comentarios (255) ~ Comentar | Referencias (0)

m

error

Publicado por Maria Sanchis el 29 de Octubre, 2007, 23:45 ~ Comentarios (194) ~ Comentar | Referencias (0)

La mediació (1)

Després d'haver treballat sobre les maneres de resoldre els conflictes, hem llegit una versió del conte tradicional de la Caputxa Vermella des d'una altra perspectiva. 

El treball que heu de fer ací és respondre a les qüestions que apareixen en el text del conte però insertant les respostes en l'apartat Comentar de més avall.  

Publicado por Maria Sanchis el 16 de Octubre, 2007, 0:02 ~ Comentarios (292) ~ Comentar | Referencias (0)

La Caputxa Vermella

Vet aquí que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxa Vermella i que vivia amb sa mare a la vora d'un gran bosc.

Un bon dia sa mare li va demanar que portara una cistella de fruita fresca i aigua mineral a l'avia –no perquè això fóra feina de dones, de cap manera, no, sinó perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari. A més l'àvia no estava malalta; ben al contrari: estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta i madura.

Així doncs, la Caputxa Vermella es va endinsar al bosc amb la cistella. Molta gent es pensava que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós, i mai s'hi acostaven. Però la Caputxa Vermella se sentia tan segura de la seua pròpia i incipient sexualitat que aquesta imatgeria freudiana tan òbvia no la intimidava gens.

De camí a ca l'àvia se li va acostar un llop que li va preguntar què duia en la cistella. Ella li va contestar:

-Una mica de berenar saludable per a l'àvia, que és perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta madura.

-Saps bonica? –li va dir el llop-. Per a una xiqueta no és gens segur caminar per aquest bosc tota sola.

-Trobe molt ofensiu aquest comentari teu, profundament sexista -li va dir la Caputxa Vermella-, però l'ignoraré perquè la teua tradicional condició de marginat social t'ha dut a enfrontar-te al món d'una manera pròpia; i del tot vàlida, evidentment. Ara, si em permets, he de prosseguir el meu camí.

La Caputxa Vermella va continuar pel camí ample, però el llop -a qui la seua condició de marginat social l'havia alliberat de l'obediència esclava a les normes del pensament ortodox i occidental- sabia una drecera per arribar abans a ca l'àvia. Hi va irrompre sense contemplacions i es va menjar l'àvia, una acció del tot comprensible venint d'un carnívor com ell. Aleshores, com que no estava sotmès a les nocions rígides i tradicionals del que és masculí o femení, es va posar la camisa de dormir de l'àvia i es va ficar al llit.

La Caputxa vermella va entrar a la casa i va dir:

-Àvia, et porte berenar sense greixos i sense sal, i voldria que l'acceptares com un homenatge al teu paper de matriarca sàvia i nodridora.

Des del llit el llop va dir amb veu fluixeta:

-Vine més a prop, nena, que puga veure't.

La Caputxa Vermella va dir:

-Ah, no me'n recordava que a nivell òptic ets deficient com una rata penada. Àvia, quins ulls tan grossos que tens!

-És que han vist molt i han perdonat molt, filleta.

-Àvia, quines dents tan grosses que tens!

-Estic molt content de ser "qui" sóc i "com" sóc –va dir el llop i va saltar del llit. Va agafar la Caputxa Vermella amb les urpes, decidit a devorar-la. La Caputxa Vermella va cridar, alarmada no per l'evident tendència transvestida del llop, sinó per aquella invasió del seu espai personal.

Els crits, els va sentir un company llenyataire que hi passava (ell, s'estimava més que li digueren "company tècnic en carburant forestal"). Va entrar corrents a la caseta, va veure l'avalot i va intentar intervenir-hi. Mentre alçava la destral, però, la Caputxa Vermella i el llop es van aturar en sec.

-Escolta xicot! Què t'has cregut? –li va preguntar la Caputxa Vermella.

El company llenyataire va parpellejar i va intentar respondre, però no li eixien les paraules.

-Entres ací com un individu d'una civilització primitiva, deixant que l'arma pense per tu! –va exclamar la Caputxeta Vermella–. Sexista! Discriminador d'espècies animals! Què et fa suposar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els seus problemes sense l'ajuda d'una persona masculina?

Quan va sentir el discurs apassionat de la Caputxa Vermella, l'avia va saltar de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyataire i li va tallar el coll. Després d'aquesta experiència traumàtica, la Caputxa Vermella, l'àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari. Van decidir crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants.

James Finn Garner, Contes per a nens i nenes políticament correctes, Barcelona, Quaderns Crema, 1995 (adaptació)

Després de llegir aquest conte, ja saps què és adaptar un text i convertir-lo en més políticament correte. Ara ja pots anar a la webquest Quan l'amor no és la guerra, i adaptar un dels fragments del Tirant que et propose.

Publicado por Maria Sanchis el 25 de Febrero, 2007, 0:46 ~ Comentarios (221) ~ Comentar | Referencias (0)

Activitats: Què tinc ací baix

historiagenitals

Activitats per a treballar amb Què tinc ací baix, d'Enric Senabre i Rosa Sanchis (amb il·lustracions d'Anna Ruiz), publicat per edicions del Bullent (2005)

Publicado por Maria Sanchis el 19 de Julio, 2006, 11:23 ~ Comentarios (247) ~ Comentar | Referencias (0)

Joies del franquisme per educar dones

Llig aquestos retalls i comenta'ls

Publicado por Maria Sanchis el 15 de Junio, 2006, 0:28 ~ Comentarios (229) ~ Comentar | Referencias (0)

Madrid juny 2006

Adreces d'interés:

Museu del Prado

  • Quines col·leccions hi podem trobar? Quina t'agradaria visitar?
  • Què hi podem trobar de Picasso? Per què és tan important el Guernica? Què representa?

Museu Thyssen

  • Punxa ací per a fer-hi una visita virtual i tria les tres obres que més t'agraden.

  • El Madrid dels Àustries: 1, 2, 3, 4, 5 i 6.
  • Busqueu a la viquipèdia qui eren els Àustries i quin paper van tindre en les terres de parla catalana.

Publicado por Maria Sanchis el 5 de Junio, 2006, 12:55 ~ Comentarios (182) ~ Comentar | Referencias (0)

Mirant com Josep Pla

Llegeix el text de Josep Pla i escriu la teua visió dels joves que t'envolten:

16 d'abril [de 1918].- De vegades em passejo pels carrers amb l'exclusiu objecte de mirar la cara dels homes i de les dones que passen. La cara dels homes i de les dones que han passat dels trenta anys, quina cosa impressionant! Quina concentració de misteris minúsculs i obscurs, a la mesura de l'home; de tristesa verinosa i impotent, d'il·lusions cadavèriques arrossegades anys i anys; de cortesia momentània i automàtica; de vanitat secreta i diabòlica; d'abatiment i de resignació davant del Gran Animal de la naturalesa i de la vida!

Hi ha dies que invento qualsevol pretext per parlar amb la gent que vaig trobant. Els miro els ulls. És una mica difícil. És l'última cosa que la gent es deixa mirar. M'esborrona de veure l'escassa quantitat de persones que conserven en la mirada algun rastre d'il·lusió i de poesia de la il·lusió i de la poesia dels disset anys. De la majoria dels ulls, se n'ha esbravat tot esclat per les coses inconcretes i gracioses, gratuïtes, fascinadores, incertes, apassionants. Les mirades són dures o mòrbides o falses, però totalment arrasades. Són mirades purament mecàniques, desproveïdes de sorpresa, d'aventura, d'imponderable.

Josep Pla. El quadern gris. Destino

Publicado por Maria Sanchis el 5 de Junio, 2006, 11:34 ~ Comentarios (507) ~ Comentar | Referencias (0)

Morir d'amor

LA BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il.lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:

"Del mal que pas no puc guarir
si no em mirau
ab los ulls tals que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir.
Si muir per vós, llavors creureu
l'amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d'aquell que ara no voleu;
que el mal que pas no em pot jaquir
si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir".

Roís de Corella

A partir del poema de Corella, respon les qüestions següents (recorda que has de justificar totes les respostes):

1. Coneixes cançons que a l'actualitat parlen de morir d'amor? I casos reals? Què opines?

2. Creus que actualment es pot morir d'amor? I en el segle XV?

3. Era l'amor al segle XV més intens que a l'actualitat?

4. Creus en l'amor per a tota la vida?

5. Quin penses que és el model d'amor i de relació millor?

Publicado por Maria Sanchis el 6 de Abril, 2006, 8:53 ~ Comentarios (239) ~ Comentar | Referencias (0)

Blog alojado en ZoomBlog.com